Sant Isidre (quadre de l'Escola de Cusco del s. XVIII; Lima, Perú) | |
Nom original | (ruq-latn) Isidro Labrador |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Isidro de Merlo y Quintana c. 1079 Madrid |
Mort | 15 maig 1130 (50/51 anys) Madrid |
Sepultura | Col·legiata de Sant Isidre (Madrid) (entre 1212 i 1769, a S. Andrés) |
Activitat | |
Ocupació | agricultor |
llaurador i confessor | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Pelegrinatge | Madrid: San Isidro (sepulcre), San Andrés (antic sepulcre), Museo de S. Isidro (casa i pou); ermita de San Isidro |
Festivitat | 15 de maig |
Iconografia | amb eines de pagès; pregant, amb uns àngels llaurant amb bous al darrere o al costat |
Patró de | Madrid, Estepona, La Orotava; pagesos espanyols (a Catalunya, patró dels pagesos[1] des del s. XVII). També d’alguns pobles de Catalunya amb forta presència d’activitat agrícola (ex. Montoliu de Lleida). |
Família | |
Cònjuge | Maria Toríbia |
Fills | San Illán |
Cronologia | |
12 març 1622 | Canonization of Isidore the Laborer, Ignatius of Loyola, Francis Xavier, Teresa of Jesus and Philippe Neri (en) |
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle xvii i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia[1] espanyola i de la ciutat de Madrid. A Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals: sant Galderic i els sants Abdó i Senén.[2] Se'n commemora la festa el 15 de maig, aniversari de la mort.